Jordi Joan a Khan Market, Delhi

L'apamador d'aeròdroms

 Jordi Joan





(Un tast. Publicació en la col.lecció La Suda, de Pagès Editors, prevista per a la tardor de 2012). 








Atenes d'espart

L’asfalt desfet, enquitranat
l’ofec de foc d’agost,
la llengua a fora i la retsina
oxigen a una Atenes que s’afoga,
els peixos al taulell per poc respiren
i expiren al caprici de qui els tria
- el lliure albir era això? -
desprès, l’escalf daurat
del pa dels àrabs, el brodat
blau d’estovalles, i després
cafè de carbonissa amb tacte turc
i tanmateix, el mar dels grecs, melós
solatge a les finestres, l’alfabet
hel·lè de l’horitzó, de vímet
les cadires, lambda dels cossos,
menta abolida que s’ofega al te,
el tracte oriental, el mar vinós
i el vi amarat
de pinassa i de cel,
vora dels dos, gairebé adults i ibers,
quan érem en ascens i, encara,
el món, regalimós, quan l'apamàvem,
una síndria esberlada,
el món que ens eixamplava,
tanta dolçor a l'abast,
semblava transparent,
                                 sense saber
que no hauria de ser
                                mai més
                                             igual d'extens.




Arts malabars

El sol que per buscar la mar
deixa la calma
i les ardors
dels arrossars,
les ensopega arran de mar,
         arremangades,
la seva pell tan bruna
en terra de palmeres,
plenes de sol i d’ombra,
les flors dels aiguamolls
entre els sargassos,
duent el gerro al cap
s’afanyen a buscar
l’aigua al consol
de la maresma,
enmig d'arbredes
de mango i cocoters.

El vespre de marengo es fa silent.
Arreu, senderes,
enmig del bosc de palmes
ningú no sent la pressa de marxar,
i el seu somriure és franc, és fàcil.
La roba de safrà, sari carmí,
l’aroma de canyella, el gessamí
relliga la negror de trena.
La costa malabar de les espècies
arrissa el mar,
va desplegant famílies
que lluquen el que no
- des de la sorra -
s’arriba mai,
                    del tot,
                               a revelar.

A poc a poc, la posta,
mentre ha arribat, al temple,
l’hora de bressolar,
d'un en un, déus i dees.
Se’ls banya, se’ls acotxa,
per dur-los a dormir.
El temps
molt lentament
s’estiregassa
i ja del sol
de l’inefable
en queda sols
un liminar
rastre de llum.

Primer l’eixam
de malabars,
després la pau,
després
en calma i és
una canoa un ganivet desprès:
si lent talla canals,
amb temps,
si encara amb l'uniforme de l'escola
esplets d'adolescents
es van desfent les trenes,
si es renten o si es banyen,
pulcríssimes al caire
de barcasses,
què més vols?
A Càlicut, a Kérala,
a prop de les cabanes,
fa olor de llet de coco
la tendra intimitat.
I tot es fa tan lent

- que trobes a faltar les papallones.



























Anunciació

No descórrer les cortines,
traspassar-les.
Sacrificar l’afàsia
-frisança muda-
i falcar la meravella
que esborrona,
l’emulsió anhelada
que fixa i tornassola,
que apuntala
l’aèria solució
travada com les vèrtebres,
la fórmula daurada,
sacre vertigen,
grafia revelada
en la contemplació.



D'esvanir-se

Fer-se invisible els trets,
no deixar rostre, esporgar
sedàs avall,
encara sense cara,
un esvanit,
tret del solatge
de pedra irreductible
entre la terregada,
delicte o avatar,
que n’és de bo esborrar-se
fins’ l’esborronament,
sement avall
delir-se en el delit
del sediment,
no deixar rastre
del trànsit d’avarat a derelicte,
arrombollat de llum,
    de rumb privat,
les ales i el velam
del color de la terra.



Viena hi va

Desparar taula,
reprendre
l’escriptura ajornada,
el fil per fer
del laberint,
un canemàs
d’aprendre veritats com pomes,
d´anar escampant
bandades d’aus
com pinyes,
en branques cadavèriques
d’arbustos ennegrits,
rèplica apòcrifa d’arrels,
fondo aliment que a l’aire extreu
el qui de l’aire es peix.
Parar taula, desprendre
les fulles extremoses,
bregar fins rebregar-les
i fer-ne, entenebrit,
viàtics escapçats.












***************


L'apamador d'aeròdroms (Nova Delhi, juny de 2011) és el tercer llibre en solitari de Jordi Joan, precedit per La lluerna i l'escala (Angle editorial, Punts cardinals, Barcelona, juny de 2007) i L'alè d'Ariadna, (Edicions 62-Empúries, Poesia, Barcelona, juny de 2001).


També ha traduït poesia de l'anglès per a aquesta darrera editorial:
http://jordijoan.blogspot.com/2008_10_01_archive.html

Jordi Joan (Sabadell, 29/7/1971) es va mudar de Barcelona a Lisboa el 2004 i des de fa uns quants anys és el corresponsal de La Vanguardia a l'Índia. En tant que periodista, signa amb tots dos cognoms:
Jordi Joan Baños. Email: jordijoan2000@hotmail.com   Blog corresponsal: http://blogs.lavanguardia/india